dimecres, 21 d’octubre del 2009

Al mar!



Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc...

Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar,
al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al maaaaar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a pala grega, esquivant passejants,
a l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.

Dormo una estona, ara que bufa de mar, 
així estirada se’t veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.

Es abusiva tanta calor,
t’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.
al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al maaaaar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí

molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al mar, al maaaaar.

Poropo pororopo...